Públic 1. Introducció i missió: L’artesania conscient com a node de resistència
Bauharum Handmade, la iniciativa d’artesania conscient impulsada per la Nàdia Belchi a la Cerdanya, s’ha dedicat durant anys a l’elaboració d’espelmes de cera de soja 100% veganes, sostenibles i lliures de tòxics (Pam a Pam, 2026). Com a projecte emparat sota el paraigua de la xarxa Pam a Pam, la seva missió ha anat més enllà de la simple producció mercantil: ha estat una aposta política per posar la vida, la salut i la preservació del medi ambient en el centre de l’activitat econòmica en entorns de muntanya.
L’entitat representa a la perfecció el teixit de microiniciatives d’autoocupació que busquen vertebrar el territori rural des dels valors de l’Economia Social i Solidària (ESS). No obstant això, el seu recent tancament de portes, anunciat a través dels seus canals oficials, ens obliga a fer un exercici de maduració crítica i d’anàlisi situada: avaluar la fragilitat d’aquestes microestructures i examinar com els instruments institucionals i les polítiques públiques poden o haurien d’actuar com a xarxa de seguretat.
Matriu DAFO: L’impacte de les finances ètiques i els llimitants estructurals
A partir de la trajectòria d’aprenentatge del curs i del debat compartit a l’Àgora, es sintetitzen a continuació les febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats que han marcat l’esdevenir de Bauharum.
-
Debilitats internes: La solitud operativa de la Nàdia, que ha assumit en solitari tota la cadena de valor (producció, disseny, logística, màrqueting i burocràcia), generant una sobrecàrrega de gestió crònica i una manca de temps sistemàtica per implementar noves eines.
-
Amenaces de l’entorn: La dependència absoluta de la moneda corrent (euro) per fer front a proveïdors externs de matèries primeres (la trampa de la liquiditat) i la invisibilitat institucional d’aquestes microestructures unipersonals en les línies d’ajut oficials de l’ESS.
-
Fortaleses del projecte: Una identitat i un arrelament territorial molt ferms a la Cerdanya, acompanyats d’un producte d’alt valor afegit basat en la circularitat ambiental i avalat socialment pel segell de Pam a Pam.
-
Oportunitats estratègiques: L’activació de xarxes de reciprocitat comunitària com el Banc del Temps per pal·liar la solitud de l’artesana, i l’accés a mercats protegits mitjançant l’impuls de la contractació pública responsable per part dels ens locals.
Trajectòria del curs: Sobirania digital i els límits pràctics de la moneda social
El recorregut d’aquestes setmanes ens ha demostrat que ni la tecnologia ni les finances són neutrals, sinó que responen a opcions polítiques. En l’eix de la digitalització, vam concloure que la sobirania tecnològica de Bauharum requeria migrar cap a entorns cooperatius i mancomunats com CommonsCloud, reduint la dependència i l’extractivisme de les grans corporacions digitals.
En l’eix de les finances alternatives, l’estudi de la moneda complementària com a acord social ens obria la porta a un enfocament panàrquic per generar un amortidor local que retingués la riquesa al Pirineu a través de l’efecte multiplicador (Corrons, 2015). Ara bé, baixant la teoria a la realitat pràctica, s’evidencia que l’impuls d’una moneda social requereix definir primer uns objectius col·lectius molt clars i avaluar quina tracció real tindria en el territori (Corrons, 2026). Per a una sola artesana en situació de solitud operativa, assumir la gestió i difusió d’una moneda nova és inviable. En aquest sentit, el Banc del Temps es postula com una eina d’intercanvi de serveis molt més directa, orgànica i lliure de burocràcia financera, ideal per resoldre la sobrecàrrega administrativa sense dependre exclusivament de la liquiditat en euros.
Polítiques públiques: ODS, la xarxa d’Ateneus i el Pla d’Acció Europeu
Tot i que Bauharum responia de manera inherent als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, especialment a l’ODS 12 (Consum i producció responsables) i l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic), el seu cessament d’activitat posa de manifest el buit punyent que hi ha entre les macro-estratègies polítiques i la supervivència de l’autoocupació. Marcs normatius com el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea reconeixen formalment les entitats socials com a agents clau de cohesió i resiliència (Comissió Europea, 2021).
Així mateix, en el context català, la xarxa d’Ateneus Cooperatius (com el de l’Alt Pirineu i Aran) té la missió de vertebrar, acompanyar i facilitar recursos a les iniciatives de l’economia social (Departament d’Empresa i Treball, s. d.). No obstant això, el cas de Bauharum demostra que aquestes polítiques sovint pateixen d’una excessiva càrrega burocràtica que acaba afavorint les organitzacions amb més estructura tècnica i financera, deixant desemparades les petites artesanes de la muntanya que generen valor real i fixen població al territori.
La contractació pública responsable com a salvavides absent
La contractació pública socialment responsable es postula com un dels instruments públics més potents per garantir la sostenibilitat d’aquest teixit, però cal aplicar-la des d’una lògica transformadora. Com defensen les guies institucionals europees i de l’ESS, les administracions tenen la capacitat d’introduir clàusules socials, ambientals i reserves de mercat en les seves licitacions per prioritzar entitats amb retorn social (Comissió Europea, 2021; REAS Red de Redes, 2022).
Si els ajuntaments o el Consell Comarcal de la Cerdanya haguessin activat aquests mecanismes, Bauharum hauria pogut esdevenir proveïdora oficial de detalls institucionals, regals de protocol o elements per a esdeveniments municipals. Aquesta col·laboració público-cooperativa hauria garantit una injecció de liquiditat estable i un canal de comercialització directe, evitant la dependència del mercat convencional de caràcter estacional i especulatiu. La contractació pública no s’ha d’entendre com un simple contracte al preu més baix, sinó com una eina política per redistribuir la riquesa i protegir l’artesania local.
Nota metodològica, interacció i relleu territorial: de Bauharum a nord.flame
Per acomplir amb el requisit d’interacció real amb l’entorn i anar més enllà de l’àmbit estrictament acadèmic, es va iniciar el contacte via correu electrònic amb la Nàdia Belchi. El seguiment directe de l’entitat a través dels seus canals oficials va permetre detectar, aquesta mateixa setmana de maig de 2026, l’anunci del tancament definitiu de Bauharum Handmade. Davant d’aquest imprevist sectorial, la recerca es va reorientar proactivament cap a nord.flamede la Sara Barranco, una nova iniciativa d’espelmes artesanes que neix en el mateix territori de la Cerdanya, amb l’objectiu de fer transferència de coneixement i compartir les conclusions d’aquest estudi. Ja que la propia Nadia va fer menció de nord.flame al seu instagram.
La sobrecàrrega que pateixen aquestes emprenedores unipersonals han impedit rebre un retorn explícit abans del tancament d’aquesta edició, no hem pogut contactar més amb la Nadia ni amb nord.flame. Malgrat això, aquesta mateixa absència de resposta valida empíricament la diagnosi del treball: la solitud operativa i la manca crònica de temps són barreres estructurals reals.
Aquestes lliçons extretes del cas de Bauharum han de servir com a aprenentatge situat per al nostre portafolis professional, refermant que la transformació social requereix un suport públic real, accessible i desburocratitzat que impedeixi que cap artesana del Pirineu hagi de lluitar sola.
Moltes gràcies!!
Mariona
Screenshot
Screenshot
Bibliografia
-
Comissió Europea. (2021). Building an economy that works for people: an action plan for the social economy. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/social-economy-action-plan_en
-
Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico [Presentació]. SlideShare.
-
Corrons, A. (2026, 7 d’abril). Webinar: La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Universitat Oberta de Catalunya.
-
Departament d’Empresa i Treball. (s. d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/ateneus/
-
Pam a Pam. (2026). Bauharum Handmade: Fitxa d’entitat. https://pamapam.cat/entitat/bauharum-handmade
-
REAS Red de Redes. (2022). Carta de principis de l’economia solidària. https://www.economiasolidaria.org/carta-de-principios/
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.